Em presento

Públic

Hola, em dic Irene.

Vaig néixer el març del 2000 (podeu calcular la meva edat fàcilment) i tot i que em dedico al disseny web, depèn del dia, puc ser: Lorem Ipsum Maker, experta en adobe XD, traductora, Divi Builder, Video Editor, dissenyadora gràfica en construcció… Visc a un petit poble de Torrelavit amb la meva parella i una gata: en David i la Gustava. Gustava?, et preguntaràs. Per què Gustava? Doncs, a banda que és un nom memorable i que no oblidaràs mai més, quan miola sembla ben bé una granota, per tant, en lloc de la Rana Gustavo, la Gata Gustava. Molt profund tot plegat. Gentilesa de la meva parella. Treballo en una empresa que es diu DeMomentSomTres a Vilafranca del Penedès des de l’estiu del 2019 i en part és la raó per la qual soc a la UOC.

Em definiria com a estudiant eterna, tot i que no m’agrada massa, ja que en aquests moments he passat per tres carreres: disseny a la Massana, teatre musical a Eòlia, i ara creació digital a la UOC. Però el més graciós és que en realitat de petita volia anar a l’Escac, però tot i entrar-hi al final vaig decidir no anar-hi; i abans de venir a la UOC quasi em passo a dramatúrgia i direcció també a Eòlia. Per tant, no sabria si dir-te que quasi he passat per cinc carreres, la mare del Tano. Total, que tots els meus amics acaben quan jo començo. Però me’n vaig per les branques i les penes. Tornem-nos a centrar.

Vaig néixer a Granollers a finals del segle passat. Si, el segle passat. Els anys no van del 0 al 99, van de l’1 al 100. Final de la discussió. Però tornem a centrar-nos. El que us volia dir és que, ridícul que sembli, un dels meus objectius vitals és viure fins a l’any 2101 i haver viscut en tres segles diferents! Propòsits de vida apassionants, no?

Un altre de les meves metes, i possiblement més assequible i més sota el meu control, és especialitzar-me en UX i especialment especialitzar-me amb l’accessibilitat. M’apassiona l’accessibilitat. Molt. Tot fent un curs d’UX amb Google vaig descobrir que quan dissenyem pels grups amb dificultat, acabem dissenyant per tots. Per exemple, tot i que una persona amb una discapacitat auditiva permanent i necessita el subtítols per poder seguir una pel·lícula, aquests subtítols també ajuden a persones amb discapacitat situacional o transitòria, com pot ser tenir un tap a l’orella o no entendre l’idioma amb el que estàn parlant. Fins i tot una rampa pensada per una persona amb una discapacitat motriu, potser a tu et servirà per pujar el patinet en lloc d’haver-lo de carregar en braços. Al final, el meu germà i jo, els dos autistes i, per tant, amb el que nosaltres hem anomenat una discapacitat social, hem arribat a la conclusió que, al final del dia, tots som una mica discapacitats i no ens en podem oblidar.

La veritat és que no sé que més explicar-vos, i suposo que aniré actualitzant aquest text a mesura que vagi passant el meu viatge per la UOC. Però com que una imatge val més que mil paraules, un vídeo serà la bíblia en vers; i com que aquest vídeo ja l’havia fet per Recursos i comunitats digitals, aquí el teniu.

I abans de marxar, una última intervenció: el meu pare sempre diu que qui no està al LinkedIn no existeix, per tant, us el deixo aquí sota com a prova de vida! I si voleu, connectem.