Públic

La peça, segona les lleis de la Gestalt, té tres elements principals: el llapis, les plantes verdes i el fons. Malgrat que l’obra està composta per molt elements petits, tant el fons com l’estructura de fulles verdes, gràcies a la proximitat i el color, es converteixen en una sola entitat cada un. Aquests tres elements es diferencien principalment pel color: una taca verda, una blanca i una de color gris.

La composició té una direcció molt clara, una diagonal que comença a la cantonada inferior esquerra i puja cap a la dreta. L’ús d’aquesta diagonal barrejada amb les corbes de les plantes i les fulles soltes, generen sensació de moviment. Aquest dinamisme també bé atribuït per les característiques del llapis; no només la deformació que té aquesta icona ens genera sensació de moviment, sinó que tots associem fàcilment a un llapis l’acció de dibuixar o escriure.

L’element principal, el subjecte, d’aquesta composició és el llapis. El contrast entre el fons i la icona no només ens faciliten la llegibilitat, sinó que també ens posen en contrast simbòlic i conceptual els dos elements: l’educació que és bona (pura) és de color blanc, mentre que contra la contaminació és grisa i fosca. Aquests dos elements de colors neutres fan que, tot i no ser el subjecte de la composició, les plantes verdes guanyin brillantor i vida.

A l’hora de treballar els colors, s’ha apostat per jugar amb la quantitat de groc i la qualitat de saturació. Entenen que el llapis és neutre, per tal de diferenciar les plantes unes de les altres, s’ha fet un exercici de treure groc i saturació a les plantes del fons, generant aquesta tonalitat lilosa, mentre que amb les fulles verdes se’ls hi ha afegit groc a la vegada que s’ha pujat la saturació dels colors.

Tots aquests detalls intenten jugar a favor de la idea que l’educació (llapis) retorna la diversitat (plantes), que tot allò que toca l’educació es pot rehabilitar i recuperar.

El nivell d’abstracció dels objectes va directament relacionat amb aquesta idea: com més conceptual és el que representa l’objecte, més abstracte i simbòlica és la forma. Ho veiem clarament perquè, a diferència del llapis, les plantes imiten lleugerament la realitat, de la mateixa manera que representen la biodiversitat i la natura (grup del qual ja formen part) mentre que el llapis no és directament educació sinó una mera eina del sistema.